Ira
Penso i respiro abans de parlar,no vull perdre l'objectivitat.
I això que és difícil poder mantenir la tranquil·litat.
Quan sento proclames que llencen al vent
és quan vull no haver d'assemblar-m'hi gens.
Si el món porta ira, intentaré sempre anar contracorrent.
Perquè avui sé que no hi ha res
que pugui fer sentir-me el què no vull ser.
Perquè avui sé que el meu món és
un oasis del seu desert.
Sento com vull canviar-ho tot.
No hi ha cortina que pugui tapar
el fum que deixa tanta severitat.
És millor renéixer a partir de cendres com les de Pushkar.
L'odi retorna, la grandesa viu,
la vida ens porta sempre a un objectiu.
Si el món porta ira intentaré sempre anar contracorrent.
I és que tot és sols un reflex
de mil maneres on entendre
que diferent, vol dir només:
Humà, en la seva pura essència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada