Per veure la resta de fotografies fes clic aquí
Esperava aquest moment
Quan em dèieu cada dia
que el meu somni mai seria
res més que una fantasia
i un capritx d'adolescent:
esperava aquest moment.
Quan dèieu que aquestes lluites
són només per somiatruites,
que és millor anar a correcuites
a engreixar el compte corrent:
esperava aquest moment.
Quan dèieu amb veu tossuda
“aquesta idea és collonuda,
però és una causa perduda,
no sereu mai més de cent”:
esperava aquest moment.
I si som on som ara
és perquè no ens aturàrem,
és perquè vam decidir no fotre-us cas,
i vam creure imprescindible
voler més del que és possible
i convertir la utopia en desenllaç.
Quan, condescendents de mena,
donant copets a l'esquena
em dèieu com si us fes pena
que pecava d'innocent:
esperava aquest moment.
Quan suant paternalisme
i advertint-me de l'abisme
entre jo i el realisme
dèieu que era un cap calent:
esperava aquest moment.
Com si la memòria no us fes cap favor
tornareu a repetir el mateix error
sotmetent les esperances
a les lleis i a les finances
i a l'efecte dissuasiu que té el temor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada