Per veure la resta de fotografies fes clic aquí
Una nova vida cada dia
Les nits sol i lluny de casa,
son grans goles, son un crit.Que provoquen i desvetllen
tots els monstres que duc dins.
Els meus vells ogres domèstics,
fins del que em vaig penedir.
Disparant fletxes untades
amb l’angoixa per verí.
Sé que no podem matar-me
però no acaben de morir.
I prenc el poc que es pot aprofitar,
i ho fonc al foc del son de l’apatia.
I somnia que somnia,
igual surt disposat a començar una nova vida
cada dia.
I després de lluir espècie,
i presumir del raonament,
tots escombrem cap a casa
tots ho fem, i jo el primer.
Resignat a la hipocresia,
concloent que potser,
els humans no som capaços
de resoldre segons què.
Mai parlant podrem entendre’ns,
si els destins son diferents.
I prenc el poc que es pot aprofitar,
i ho fonc al foc del son de l’apatia.
I somnia que somnia,
igual surt disposat a començar una nova vida
cada dia.
I mentre em rento la cara,
se’m llepen les ferides que vaig patir,
i veig en la mirada emmirallada,
l’empenta que em va faltar ahir.
I em sento xulo, guapo i destre,
i miro el món per la finestra.
Surto a fora i ho tinc molt clar
que no em fa cap mandra tornar a començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada