Per veure la resta de fotografies fes clic aquí
Quant surt el sol
Sec sota el porxo vell
a aixopluc de l'aiguat que cau
i a la terra el tempir fa bona olor.
Veig que un tros més enllà
un veí treu el cap, s'ho mira,
somriu i em veu i ens saludem.
Plou per tot arreu
sens distingir quin camp és de qui.
Sembla que està a punt d'afluixar
i la natura la feina atura
i l'ocellam desvetlla el camp
i certifica que el cel s'estripa.
Quan surt el sol, surt per tothom
sense preguntes ni privilegis,
així de natural és
la societat que pretenem.
Nits a la llar de foc
explicant contes als menuts
que havíem sentit a l'avi allà mateix.
Ve el veí a fer el cafè
i diu que es veu que hi ha nous veïns
d'una terra llunyana que ara és un erm.
El vent de migjorn
que va fer ahir els ha dut fins aquí.
A l'endemà els anirem a donar
la benvinguda, i si cal ajuda,
per fer a poc a poc una llar de foc
on contar rondalles a la canalla.
Sec sota el porxo vell
a aixopluc de l'aiguat que cau.
Aquesta terra és nostra però el món és de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada